Manuel Sanchis Guarner

Un dia com hui fa 100 anys nasqué Manuel Sanchis Guarner, signant de les Normes de Castelló, coredactor del Diccionari Català-Valencià-Balear, fundador de l'Institut de Filologia Valenciana, Doctor en Filosofia i Lletres i Llicenciat en Dret. Les nostres Universitats li reten enguany el seu homenatge. Jo el voldria recordar des del punt de vista d'un escriptor proper al meu poble, un novelder, un excel·lent filòleg i expert en la sociolingüística de les nostres comarques, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Si més no va publicar 'Alacant: la llengua interrompuda', un magnífic treball realitzat per l'autor on s'estudia la situació del valencià en esta ciutat, el qual és molt recomanable per saber quines són algunes de les raons. La llengua no passava de pares a fills. Us deixe amb la lectura del text de Brauli Montoya:

És un honor per a mi que el professor Antoni Ferrando m'haja invitar a participar en aquest volum en memòria de Manuel Sanchis Guarner fet a base de "treballs de persones que van tenir relació de col·laboració o d'amistat amb l'homenatjat". Hauria de començar dient que vaig conèixer Manuel Sanchis Guarner d'una manera providencial, ja que, només mig mes després, el mestre de tots els filòlegs valencians moria a València. Emperò, també he de dir que el nostre no va ser cap encontre casual sinó que va tenir lloc amb motiu d'un acte acadèmic en què tant ell com jo n'érem part fonamental. Es tractava de la lectura de la meua tesi de llicenciatura i Sanchis Guarner presidia el tribunal que l'havia de jutjar. L'acte va tenir lloc a aleshores encara jove Universitat d'Alacant el 2 de desembre de 1981, ara fa quinze anys.

El dia anterior a la lectura, el primer de desembre d'aquell any, al vespre, vaig ser jo qui va anar a rebre'l a l'estació de ferrocarril d'Elda-Petrer. Potser no era allò més convenient que l'anàs a esperar el recent llicenciat que havia de ser jutjat per ell mateix al dia següent, però en aquell temps, quan encara els departaments de filologia catalana a les universitats valencianes eren "virtuals" i la nostra llengua era absent dels currícula escolars, els "quatre gats" que érem en "això del valencià", segons l'expressió popular dels mateixos valencians, ens havíem de repartir la feina entre tots. A part d'això, el corrent de complicitat que fluïa entre els iniciats en la causa valencianista -amb més motiu si havíem optat per una professionalització en l'ensenyament de la llengua- ens feia passar per damunt d'aquests convencionalismes a l'espera d'uns temps que esperàvem de normalitat acadèmica.

Aquella nit Sanchis Guarner va sopar a ma casa, a Novelda. Imagineu quin honor per a un jove valencianista de poble, llicenciat en Filologia Catalana, amb 25 anys, acabat de casar, rebre a sa casa un pròcer de la valenciania i filòleg eminent del català! Quina satisfacció, poder-lo atendre i, sobretot, poder invitar els amics i companys de Novelda -oh, vanitat- perquè vingueren a admirar el personatge que jo m'havia portat a casa! La conversa va fluir d'una manera didàctica, com no podia ser d'altra manera, dels llavis d'aquell honorable professor de la capital que s'havia fet un lloguet entre les seues innombrables ocupacions per a passar una vetlada amb nosaltres.

Al matí següent vam partir cap a Alacant. Primer vam acudir al despatx d'un alt càrrec d'una caixa d'estalvis per a qui jo treballava en aquell moment. Sanchis Guarner hi anava a demanar-li una major atenció i dedicació de l'obra social que dirigia envers la nostra cultura. Després ja vam poder fer cap a la Universitat; allà ens esperaven els professors Lluís Alpera i Francesc Gimeno, codirectors de la tesina objecte de lectura i conspicus representants de la llengua catalana en el jove centre universitari alacantí. Cal dir que l'acte acadèmic no va transcórrer amb la normalitat habitual en aquests casos, ja que la sala estava plena de gom a gom. L'excepcionalitat que constituïa la lectura d'una tesi en català va atraure un públic divers i "almogàver", no solament interessat per la lingüística, on no va faltar, fins i tot, algun periodista. Sanchis Guarner no va defraudar els assistents, als qui va obsequiar, a més de les seues intervencions en la lectura de la tesi, amb una conferència sobre "Els problemes lingüístics del País Valencià durant el Barroc".

Acabat tot el protocol acadèmic i passats ja els nervis de rigor en aquestes situacions per la meua part, vam endreçar la carretera d'Agost a la recerca i captura de la gastronomia local, amb sorpresa per part de Sanchis Guarner, qui ens va expressar que ell suposava que, com a molt, aniríem a fer-nos un vermut. Els gaspatxos manxecs, un plat fet tradició i millorat molt a les terres alacantines, van acompanyar la nostra taula, on no va faltar la visita del canterer i il·lustre valencianista agostenc Emili Boix, qui, com havien fet els novelders el dia anterior, no va perdre l'ocasió de departir uns moments amb el mestre. Faltant ja poc temps per al tren de tornada a València, de bell nou vaig acompanyar Sanchis Guarner a l'estació d'Elda-Petrer, on, per poc, no perd el tren, entusiasmat com estava contant-me les excel·lències d'un llibre que acabava d'aparèixer.

Al cap de quinze dies d'allò, una amiga d'Acció Cultural em telefonava a primera hora del matí a la Caixa per a comunicar-me que el nostre admirat mestre acabava de faltar la nit anterior. La tristor em va deixar trasbalsat per uns dies; després em vaig consolar pensant que, almenys, pobre de mi, l'havia pogut conèixer uns dies abans del seu traspàs. Sempre que llegira una cosa seua me'n recordaria del seu tracte amable, la seua veu sense estridències, didàctica i respectuosa amb tothom, inclosos els enemics declarats.

Ara, quinze anys després, el recorde des de Mallorca estant, on m'han portat circumstàncies diferents, en la forma, a les que el van fer venir, a ell, ací, però semblants en el fons. Per això, al corrent de simpatia que em lliga a la seua personalitat pel moment i la situació en què el vaig conèixer, s'afig ara el fet de ser un altre valencià que, com ell, viu i exerceix la seua professió en aquesta -realment bella- illa de la Mediterrània catalanoparlant, amb el cor partit entre els mallorquins que m'han acollit i el País Valencià que mai no oblide.

Aquest text és un extracte de l'obra 'Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d'un filòleg' d'Antoni Ferrando i Francesc Pérez Moragon, editat l'any 1998. Podeu seguir els homenatges a Manuel Sanchis Guarner pel Twitter amb l'etiqueta #SanchisGuarner100.

Els amants d'Estellés

Censurar la Cultura, prioritat del Govern municipal

Unes setmanes enrere uns amics m'informaven ben feliços que Pot de Plom anava a actuar al nostre poble, Novelda, on ha vingut alguna volta. He de reconèixer que em va sorprendre la notícia, sabent com és Xavi Castillo i sabent qui ens governa a l'Ajuntament. Vaig entrar a la Web de Pot de Plom i, efectivament, ahí estàvem, el 18 de setembre en el Centre Cívic. Aquesta actuació estava organitzada per l'Associació el Rogle de Novelda, funció principal de la qual és promoure el valencià, el català d'aquí, la nostra llengua, la dels nostres pares i avis.

Però l'alegria no va durar molt. Prompte em va arribar notícies al respecte de l'actuació de Pot de Plom. El govern municipal comunica al Rogle que és massa despesa per a l'Ajuntament i que s'estan anul·lant moltes altres actuacions d'altres associacions de Novelda. Tot açò és molt trist, tenir una regidoria de Cultura sense cap funció. Han estat buscant alternatives per resoldre aquest problema. L'Ajuntament, però, no està disposat a col·laborar. Ací podeu llegir una carta en les que fan la seua valoració al respecte:

EL PP NEGA AL ROGLE EL CENTRE CÍVIC PER A UNA ACTUACIÓ DE TEATRE

Antecedents

L'actual corporació suspén tots els actes culturals a Novelda com una iniciativa de dur a terme una política d'austeritat. L'associació cultural i de normalització lingüística El Rogle -entre d'altres- es veu afectada per aquesta mesura, atés que va contractar el mes de maig la companyia de teatre del còmic valencià Xavi Castillo i va acordar l'actuació per al 18 de setembre. Els membres del Rogle s'han reunit sense èxit amb el regidor de Cultura, Valentín Martínez, amb la intenció de demanar-li el Centre Cívic i Social -recinte tancat i creat al poble per a assumir activitats d'aquesta mena- i l'ajornament de la nova normativa, almenys fins després d'haver acabat el calendari d'actes previstos abans de la formulació d'aquesta orde. Per contra, Martínez ha oferit com alternativa possible i irrevocable el Parc de l'Oest, tot i que l'obra de teatre estaria sotmesa a les condicions climàtiques, més inestables a mitjan setembre.

Propostes del ROGLE

1) El Rogle vol el mateix tractament que el colegio Padre Dehón, que, malgrat tenir un auditori propi a les seues dependències, se li permet fer ús públic del Centre Cívic i Social l'1 d'octubre.

2) El Rogle, una associació sense ànim de lucre organitza el teatre en benefici de Creu Roja. Al voltant de 500 i 1000 euros podrien destinar-se a aquesta entitat a la qual no li vindrien gens malament tenint en compte que no ha rebut l'última subvenció de l'ajuntament.

3) La nostra associació està disposada a assumir les despeses que se'n podrien derivar al Centre Cívic durant l'actuació en matèria de llum i aigua i el pagament de les hores extraordinàries al conserge. Fins i tot, si l'actual regidor de Cultura ho permetera a través d'una orde municipal, el Rogle podria fer-se càrrec de la tasca d'obrir i tancar la porta, encendre i apagar el llum, per a estalviar diners a l'ajuntament.

4) Des de l'associació no entenem aquesta nova normativa instaurada sense que hi haja hagut una compareixença pública pel regidor de Cultura i que, malauradament, ens hagem assabentat d'aquesta així, amb la prohibició de realitzar actes públics en espais públics.

5) El Rogle ha demanat el cost del lloguer durant tres hores del Centre Cívic i Martínez li ha respós que no sap calcular la xifra exacta, per la qual cosa, proposem la inserció d'una taxa fixa per al desenvolupament d'actes culturals.

6) Els integrants del Rogle no entenem quines són les funcions d'un regidor de Cultura que nega tota manifestació cultural en lloc de promoure i facilitar la creació d'actes. L'associació opina que seria més adequat, en matèria de política d'austeritat, suprimir la regidoria de Cultura i permetre que les associacions expressen les seues inquietuds en espais públics, propietat del poble.

Un poble sense cultura, és un poble sense esperit, trist i sense identitat. Per exemple, enguany ja no hem comptat amb el Cinema a la Fresca. El Rogle està disposat a pagar totes les despeses i dóna part del diners acumulat a Creu Roja. Recorde clarament la paraula 'Solidaritat' en el programa electoral del PP novelder.

Ja sé que el govern ja no complirà eixa idea però, tampoc ens deixen ser solidaris entre nosaltres? Valentín Martínez, on t'has clavat? Dius que amb 36 milions de deute s'ha de prioritzar, molt bé. Tu, com a regidor de Cultura, has de facilitar i promoure activitats cultural, cosa que no fas, ho dificultes. Aquesta actuació no suposa cap despesa a l'Ajuntament si ens remetem a l'escrit del Rogle. És molt senzill, però hi ha més raons "no oficials" segurament. Es podran utilitzar les dependències municipals per fer campanya electoral?

100anysdeValor

Això diuen que era, un homenot de les lletres, un prohom castellut, que nasqué fa hui 100 anys. Tota la Xarxa s'ha implicat en fer el seu humil homenatge. Enric Valor, orgull del poble de Castalla, caçador de Rondalles dels nostres avis, mestre de la nostra llengua, valencià convençut...

És una llàstima que la Generalitat no l'haja fet un digne homenatge. La blogosfera s'ha posat mans a la feina comptant amb la iniciativa d'1entretants. M'ha sorprés molt possitivament l'activitat observada en la Xarxa. Ací podeu vore una llista dels Blogs que han participat hui en l'homenatge a Enric Valor. I al Twitter s'està utilitzant l'etiqueta #100anysdeValor.

I per què es mereix aquest homenatge? Què féu aquest home? Per exemple, anà recollint Rondalles que escoltava a la gent major i les anà publicant en l'obra Rondalles Valencianes. O publicà també La Flexió Verbal, un llibre que estime molt i que pense que en cada llar s'hauria de tenir almenys un. I molts altres llibres de gramàtica, literatura, lèxic... Aquest escriptor participà en una revista en valencià en l'època del franquisme, Gorg, la qual durà 3 anys.. Com deia, era un homenot de les lletres valencianes. Ací podeu escoltar a Enric Valor en una entrevista que li van fer i que va recuperar VilaWeb. Des d'ací (o aquí) vull agraïr la dedicació d'aquest mitjà de comunicació per la nostra cultura i identitat.

Acabe el meu article, menut però sincer, amb unes paraules seues del llibre 'Converses amb un senyor escriptor':

'El 1932 ja vivíem a Alacant, sobretot pel meu pare que volia passar uns hiverns en un clima millor. Alacant ens era molt familiar i popularment mantenia la llengua pròpia. Un valencià marítim, és clar, molt semblant al llenguatge d'Eivissa com trobàvem així mateix a la Vila Joiosa i a altres poblacions de la Marina. Un català magnífic. Per Biar, Castalla, Xixona, Busot, passava la frontera del rei En Jaume. Fins a aquesta frontera usàvem l'adverbi de lloc 'ací'. D'enllà de la frontera, Alacant, Novelda, Monòver, El Pinós, etc., es deia 'aquí'.'

La 'becaeta'

L'estiu, la calor, les mosques de la sony, el Tour, els desplaçaments... Tot açò produeix en la gent una necessitat molt gran de seure o gitar-se i descansar. A tots ens passa, a alguns més que a altres. Sempre m'han dit que ans les 'becaetes' (o migdiades) duraven des de que et gitaves fins que despertares pel só del tro d'una clau que es caia de la teua mà al terra. Hi ha persones que necessiten pegar-se elles mateixes un bon tro per despertar-se; també és possible que necessiten més temps per agafar energia. Però ahir era el primer dilluns del mes després de la pujada de la Santeta de Novelda i tocava plenari. Sí, amics i amigues en estiu també existeix la política municipal i qui calla atorga, deuen haver pensat des de l'oposició. La notícia és que s'han despertat.

Disculpeu si no esteu interessats en la política, intente fer-ho el millor possible. Ja sabeu que vosaltres em podeu proposar temes a tractar. Disculpeu també no haver escrit en el blog durant estes dues setmanes.

Havent demanat disculpes pels meus pecats bloguers, passe a parlar del plenari. Sembla que l'oposició (no parle de l'oposició de l'oposició) es va posar les piles i van agafar el control del plenari malgrat els intents inútils del govern municipal personificat en Milagrosa Martínez. Més de 5 hores va durar el plenari i podria haver durat molt més, però els regidors components del govern municipal contestaven a les preguntes dels partits de l'oposició de manera molt popular, no contestant al que es preguntava com acusaven PSOE i EU. I si contestaven, es remetien a això o allò, o deien que era igual que en la legislatura anterior, sense nomenar cap xifra.

Ahir es va vore de tot, el Partit Popular votant en contra de les mocions sobre la "TRANSPARÈNCIA" que tant pregonaven en el seu programa. Segons les seues paraules, no es disposaran al públic de les retribucions i assignacions dels components de l'Ajuntament perquè ja va aparèixer en el BOP, estupendo! No donen cap facilitat, cap, a la ciutadania per estar informats en aquests temps on s'està reclamant tants canvis en la manera de fer política. Allà ells i allà nosaltres que els haurem de patir durant 4 anys. La crisi i la legislatura anterior la pagarem ben pagada. Altra cosa sobre transparència, tampoc disposarem de streaming per Internet per vore els plenaris ni una gravació completa d'aquestos. No ho teníem en la legislatura anterior, aquesta tampoc. Hi ha hagut moltes resolucions i mocions, sobre l'aigua, el corredor mediterrani, el carril bici, l'autovia Cabdet-Alacant... Trobe que aquestos temes hauré de tractar-los amb posterioritat en el Blog.

I el punt de precs i preguntes va ser curt en comparació amb els anteriors però no per això menys entretingut. Va pregar el Partit Socialista poder ser convidat a recepcions com la del Campió d'Europa de ciclisme en pista, Julio Alberto Amores. Va contestar la senyora alcaldessa que ella no ha d'informar a ningú de qui va o qui no va al seu despatx. Això si són formes, senyora presidenta!! A eixa Perla la vull un ou, diria el molt honorable ex-president i possible nou component del Consell Jurídic Consultiu, Francisco Camps. Ai, espere que no em diga "mala persona per ser tan jove" perquè encara no he acabat. Per cert, quin monyo portava eixe dia Milagrosa al costat el Campió novelder.

I anem a les preguntes!! "Un, dos, tres, responda otra vez." Per fer això Salvador Martínez i Ivan Ñíguez van ser cridats a l'odre dos voltes cadascun. I és que costa molt que els regidors populars contesten correctament a les preguntes que se'ls fa, no són uns bons concursants. Anem a tenir Reglament per a tota la Legislatura, proposeu una modificació ja! En tot cas, sembla que l'oposició ja hi és i va aprendre la lliçó. Per evitar que Milagrosa guanyara la partida, van usar les eines que tenen al seu abast de manera molt digna. Feien unes quantes preguntes sobre el mateix tema preveient les respostes de les anteriors. Quan parle de l'oposició em referisc a, clar està, EU (o SumantxNovelda) i PSOE. UPyD és per donar-lis de menjar apart.

El Partit Popular és ferm en les seues conviccions democràtiques i el rumb que l'actual alcaldessa li ha donat és fix i ningú el podrà virar. Aixina serà mentres siga alcaldessa. Ja vorem con evoluciona el cas de finançament il·legal en el qual es troba la Perla de Novelda, com comentava Sergio Mira en la seua intervenció de preguntes orals. La senyora alcaldessa va perdre les formes en els últims moments del plenari. La seua cara era de malícia cap a les persones que representen l'oposició i, per tant, part del poble de Novelda en aquella sala. Pel que fa a les seues paraules, unes quantes "perles": a Sergio Mira li va dir que és massa jove per ser mala persona; va dir que ella esta molt contenta de que el regidor de Festes substituïra als membres de la Comissió de Festes (representants de la Junta Central de Moros i Cristians, de les comissions festeres dels barris i del Patronat de santa Maria Magdalena) per membres de la llista electoral del PP (gent de la seua confiança); i segons ella tant Salvador Martínez com Iván Ñiguez volien ser els protagonistes (com Rafa en la legislatura passada, no?). Rafa es va unir als despropòsits per dir que Sergio Mira era un "malaje".

Havíem començat parlant de les 'becaetes'. I la senyora alcaldessa no em podia fallar, no. Va dir que ella anava a València per defensar els interessos dels novelders i novelderes i que dona molt la tabarra als senyors Consellers per portar coses a Novelda. Sort que jo em guarde notícies relacionades amb la nostra localitat. Supose que la seua manera de treballar pel poble de Novelda és pegar-se una becaeta parlamentària.

La becaeta parlamentaria. A la expresidenta de Les Corts Milagrosa Martínez parece que el cambio de escaño le produce una especie de jet lag parlamentario. Ayer, durante la intervención del jefe del Consell cerró los ojos en más de una ocasión buscando el sueño perdido de la noche anterior. Y es que venir desde Novelda es muy duro si te levantas cuando todavía no ha salido el sol. Luis Díaz Alperi, un clásico en estos menesteres de las becaetas parlamentarias, no dejó pasar la oportunidad de soñar un rato con los angelitos.

Per sentir-nos orgullosos de vosté, senyora alcaldessa. Molt bona nit.

PS: El meu condol a la família Carrasco per la pèrdua d'Anita Carrasco.

Patrimoni, festes i alcohol

Les nostres festes han arribat a la seua fi aquesta nit amb el Castell de Foc. Però la Santeta es queda una setmana més fins al dilluns 1 d'agost amb nosaltres, tocarà visitar-la.

Des del dimarts que no hem parat, festers, no festers, moros, cristians, amics tots. Hem anat a les kàbiles com si foren nostres, algunes amb més dificultats per entrar que altres, però enguany és el que tocava ja que no teníem barraca popular. Hem tingut unes festes molt pacífiques, deixant a banda les batalles entre Moros i Cristians en les Magnífiques Desfilades. Llàstima el dia d'ahir per als festers i tots aquells que estimen eixa festa. Pluja, bac, desmai i lesió van ser els protagonistes de la Gran Entrada Mora per part dels Damasquins.

La lletra del pasdoble Novelda diu que "Novelda és el Montagut, és la Serreta i el Campet; l'Alforna, el Cucuch, Beties i el Fondonet; és el carrer Major, la Plaça Vella i el Carril; la Glorieta i la Magdalena; les Forques i sant Roc!" I Novelda és molt més, moltes més coses ens diu la lletra però ara no recorde. M'entristeix no saber-me-la, espere que aquest enllaç al pasdoble compense. No valorem el que tenim, en l'últim article que vaig fer sobre els nostres carrers ja reflectia part de la meua estima i la meua preocupació. Però el que vaig vore ahir per la nit, em va destrossar. Mireu i entendreu el que dic:

Tombes de l'Alfossar

Vergonya, fàstic em va produir. Una cosa és beure en un parc, en un bar, en una kabila o en una casa sense fer mal a ningú, estem en festes i és normal. I altra és allò que veieu en la imatge, botelles i més botelles, i llandes i bosses de plàstic en l'Alfossar del Moros, en els Garroferets. Us imagineu "botellons" dintre del Castell, dintre del Cementeri o sobre un Bé d'Interés Cultural? En aquesta foto que he fet hui passejant per la zona es veu la gran falta de respecte que tenen els joves sobre el nostre patrimoni. Sí, són poques tombes les que es troben ara el descobert, però formen part d'una de les necròpolis islàmiques més importants del nostre país. Més de 500 tombes foren descobertes farà més de 4 anys. En el Betània del 2008 venia un article al respecte i després Joan Antoni Montoya i Manuel Garcia van escriure una història amb Filip com protagonista també en el nostre llibre novelder per excel·lència.

Crec que és qüestió de tots preservar el nostre patrimoni, el nostre passat, la nostra identitat. Sé que és difícil que els joves, desconsiderats siga la generació que siga, facen algo per respectar aquestes coses. És per això que el govern municipal deu actuar i protegir aquesta zona amb gran valor històric i cultural. Hem d'anar fora del nostre poble per vore monuments històrics protegits? El que tenim ací sembla que ens cause indiferència. Recorde encara la ximeneia de la fàbrica de Lones com de la nit al matí va desaparèixer. No podem repetir aquestos atemptats contra el nostre patrimoni. Junt a l'Alfossar es troba el Centre per Adults de l'Illa, un edifici educatiu i cultural emblemàtic per a Novelda inaugurat fa uns mesos. En l'article que enllace parla de futures obres per a l'Alfossar. Ara tenim un llicenciat en Història i DEA, Valentín Martínez, com a regidor de Cultura i Patrimoni així com d'Educació i Noves Tecnologies. Esperem que es pose mans a la faena. Aquest tema ho requereix.

Espere que hageu passat unes bones festes!!

Places i carrers del meu poble

Ahir, a poqueta nit em vaig decidir per esbandir-me la bufa (o desemboirar-me)... eixir de casa, 'vamos'. Feia frescoreta i l'oratge animava a passejar. No entenc les persones que no els agrada i prefereixen la calor, com la del diumenge? Però ahir era diferent. Pel carrer Emilio Castelar em vaig encontrar amb ma germana i una amiga i com em veia soles, em va preguntar "On vas?" "Per ahí, no sé" "Però tu soles?" "Mmm, sí, els amics no ixen. Ale adéu.". Em vaig anar ben content. Potser siga un xic estrany però m'estime el meu poble. I a voltes estar soles et dona sensació de tranquil·litat i seguretat que a voltes necessites. L'any passat quan estava d'exàmens sempre eixia una horeta per ahí per desemboirar-me.

M'agrada passejar pels carrers del meu poble, en cada cantó espere una nova aventura, noves gents, nous sons, noves olors... Ai, les olors! Recorde l'olor a espècies que feia quan passava pel carrer santa Rosalia o l'Assenet o també quan passejava pels carrers del Sagrat Cor! O quan passava pel carrer la Font i olorava els dinars (putxero, arròs...)! Moltes voltes he somniat amb el carrers de Novelda ambientats cadascun d'una olor característica... I les seues gents que a poqueta nit ixen al carrer? Trauen la seua cadireta i xarren i els xiquets juguen a la pilota o a la bicicleta. Sembla que viatge al passat. Oh, veig un pare jugant amb una Nintendo! M'equivocava! Quan els veig em fa ganes de sentar-me a escoltar les seues històries. Són els nostres carrers de tota la vida, aquells que sobreviuen al temps.

Com deia, estava passejant per Novelda ahir a poqueta nit. Carrer santa Inés, carrer Menéndez Pelayo, carrer la Font, carrer de la Tradició, plaça de la santa Creu, carrer de Jaume I el Conqueridor, carrer Major, plaça Vella, carrer sant Isidre, plaça de sant Vicent, Gran Capitan, plaça de la Magdalena, Ruperto Chapí, Mesón... Sí, reconec que m'agraden els carrers més antics del nostre poble, aquells on se sent la nostra història i la nostra identitat. No són poques les voltes que he passejat fent el mateix recorregut o passant pels mateixos carrers. Ahí respire Novelderies.

Fa uns mesos, en aquest curs acadèmic que ha acabat, ens van encomanar fer un treball sobre l'assignatura de Servicis Urbans. Pense que voler el millor del meu poble és igual per a qualsevol universitari. Per tant em vaig decidir per fer-lo sobre Novelda i les seues persones. Ara que tantes discussions hi ha entre cotxes, persones i bicicletes, podrien anar al campus de la Universitat d'Alacant per vore com és la vida allà. Els cotxes no passen pel mig de cap lloc, peguen la volta a tot el Campus. I tot el campus és per als estudiants com a vianants i ciclistes. Quan passege pels carrers antics de Novelda i veig un cotxe, ho trobe com una invasió al benestar, una ocupació de l'oxigen que respirem i tros de la nostra Novelda que es perd. I si jo passe per eixos carrers en algun vehicle motoritzat, em sent com opressor. Estes zones haurien de ser de pau i tranquil·litat per que els seus veïns les puguen gaudir. Per tant, al meu treball vaig tractar una possible peatonalització i adequació en el centre antic del nostre poble.

I recordeu, estimeu Novelda. Bones festes a tots i totes!!