Ahir, a poqueta nit em vaig decidir per esbandir-me la bufa (o desemboirar-me)... eixir de casa, 'vamos'. Feia frescoreta i l'oratge animava a passejar. No entenc les persones que no els agrada i prefereixen la calor, com la del diumenge? Però ahir era diferent. Pel carrer Emilio Castelar em vaig encontrar amb ma germana i una amiga i com em veia soles, em va preguntar "On vas?" "Per ahí, no sé" "Però tu soles?" "Mmm, sí, els amics no ixen. Ale adéu.". Em vaig anar ben content. Potser siga un xic estrany però m'estime el meu poble. I a voltes estar soles et dona sensació de tranquil·litat i seguretat que a voltes necessites. L'any passat quan estava d'exàmens sempre eixia una horeta per ahí per desemboirar-me.
M'agrada passejar pels carrers del meu poble, en cada cantó espere una nova aventura, noves gents, nous sons, noves olors... Ai, les olors! Recorde l'olor a espècies que feia quan passava pel carrer santa Rosalia o l'Assenet o també quan passejava pels carrers del Sagrat Cor! O quan passava pel carrer la Font i olorava els dinars (putxero, arròs...)! Moltes voltes he somniat amb el carrers de Novelda ambientats cadascun d'una olor característica... I les seues gents que a poqueta nit ixen al carrer? Trauen la seua cadireta i xarren i els xiquets juguen a la pilota o a la bicicleta. Sembla que viatge al passat. Oh, veig un pare jugant amb una Nintendo! M'equivocava! Quan els veig em fa ganes de sentar-me a escoltar les seues històries. Són els nostres carrers de tota la vida, aquells que sobreviuen al temps.
Com deia, estava passejant per Novelda ahir a poqueta nit. Carrer santa Inés, carrer Menéndez Pelayo, carrer la Font, carrer de la Tradició, plaça de la santa Creu, carrer de Jaume I el Conqueridor, carrer Major, plaça Vella, carrer sant Isidre, plaça de sant Vicent, Gran Capitan, plaça de la Magdalena, Ruperto Chapí, Mesón... Sí, reconec que m'agraden els carrers més antics del nostre poble, aquells on se sent la nostra història i la nostra identitat. No són poques les voltes que he passejat fent el mateix recorregut o passant pels mateixos carrers. Ahí respire Novelderies.
Fa uns mesos, en aquest curs acadèmic que ha acabat, ens van encomanar fer un treball sobre l'assignatura de Servicis Urbans. Pense que voler el millor del meu poble és igual per a qualsevol universitari. Per tant em vaig decidir per fer-lo sobre Novelda i les seues persones. Ara que tantes discussions hi ha entre cotxes, persones i bicicletes, podrien anar al campus de la Universitat d'Alacant per vore com és la vida allà. Els cotxes no passen pel mig de cap lloc, peguen la volta a tot el Campus. I tot el campus és per als estudiants com a vianants i ciclistes. Quan passege pels carrers antics de Novelda i veig un cotxe, ho trobe com una invasió al benestar, una ocupació de l'oxigen que respirem i tros de la nostra Novelda que es perd. I si jo passe per eixos carrers en algun vehicle motoritzat, em sent com opressor. Estes zones haurien de ser de pau i tranquil·litat per que els seus veïns les puguen gaudir. Per tant, al meu treball vaig tractar una possible peatonalització i adequació en el centre antic del nostre poble.
I recordeu, estimeu Novelda. Bones festes a tots i totes!!
Ja fa temps que dic que el barri vell de Novelda ha de ser peatonal com el de Xàtiva, Girona, o fins i tot Asp!! que ja té nassos que els veïns ens hagen superat també en això. La peatonalització dels carrers del centre d'una ciutat revaloritza aquest centre, el fa amable i agradable i sobretot serveix per a poder impulsar comerços com botigues i restaurants... però bé, Novelda és així, prefereix mirar al passat que al futur, prefereix creure que un polígon, el marbre i la construcció li tornaran a donar dignitat i feina i no saben que aquells temps mai més tornaran.
ResponEliminaHola Toni. Estic totalment d'acord amb tu. En moltes altres ciutats s'ha apostat per la recuperació dels seus centres antics, els quals s'han revaloritzat i els han donat vida. Antiguitat i modernor es poden barrejar en un mateix lloc. No sabem apreciar el que tenim Esperem que la gent desperte algun dia, algun dia... Gràcies per comentar! ;)
ResponEliminaM'agrada que t'agrade el nostre Barri Gòtic, com diu mon pare, on e visc jo i, per què no dir-ho, els llocs on més he passat en ma vida, primer per anar al col·legi dels Padres i després per anar a la banda. A la vista del vianant habitual no tenen res de particular però els meus coneguts de fora es queden amb la boca oberta. La llàstima és la falta de cura que tenim i, com a veí, tots hem desenvolupat una habilitat especial a esquivar bonyigos de gos i altres coses pitjors. Algun dia prendrem consciència del que tenim i aprendrem a respectar-ho. També hem d'oblidar la nomenclatura carlina de molts carrers, com Tradición en el cas de la Posica (o Pusica com pronunciem nosaltres) com altres noms dels seus polítics (Vázquez de Mella, les Parres, Donoso Cortés, la Garrova, o Víctor Pradera, el Bany).
ResponEliminaLes Parres, el Carril, el carrer Cantó, el carrer l'Arbre (o l'Abre, com pronunciem nosaltres), la Posica, el carrer Empedrat... Jo sempre els conegut per eixos noms des de xicotet i em va alegrar molt vore les plaques que es posaren amb la denominació tradicional. I és aixina, la gent de fora valora més lo nostre que nosaltres mateixos. Després quan viatgem nosaltres, ens agrada passejar i estar en les zones més antigues, en canvi en Novelda pensem que per a passejar estan els afores.
ResponElimina