dijous, 2 de febrer del 2012

Mossèn Alcover a Novelda

Hui fa 150 anys va nàixer a Manacor el Mossén Antoni Maria Alcover, autor del famós Diccionari Català-Valencià-Balear on recollia els diferents parlars dels territoris de llengua catalana (o Països Catalans, tant me fa). Molts continuem utilitzant la seua obra, almenys per Internet, gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta institució compta amb Brauli Montoya i Abad, conegut novelder autor de l'obra Alacant: la llengua interrompuda. El Consell de Mallorca ha declarat el 2012 l'Any Alcover en homenatge a aquesta important figura de les lletres catalanes. És d'obligada visita l'article de VilaWeb.

I com no, parlem de Novelda, però des del punt de vista d'Alcover. Ell va vindre a la nostra vila a principis de 1901 i va realitzar una vintena d'entrevistes. Dic vila perquè fins l'onze d'octubre de 1901 no li van concedir el títol de ciutat. Antoni Rico, historiador novelder afincat a Girona, recull en el seu llibre Història de Novelda. El passat d'un poble una part d'un article publicat en el Betània núm. 48 de l'any 2000 "Les visites filològiques de Mossén Alcover a Novelda". Ací el tenim:


Dia 20.-Devers les dues de la tarde pren el tren cap a Novelda, aon arriba devers les tres y mitja; fa de veure les persones que li havien recomanades; conversa amb elles sobre'l Diccionari, y estudia el llenguatge d'allà" (...) "Díe 21 a Novelda trobá una bona partida de colaboradors, les persones més visibles d'allá, axò es, el Sr. Rector y dotze capellans mes, tres metges, dos advocats, un farmacéutich y un mestre d'Escola, constituïntme dos de Corresponsals.

També va fer una descripció de l'Església de Sant Pere:

Novelda es una població d'unes 10.000 animes, cap de partit judicial, situada dins d'un païsatge prou pintoresch. Té l'aspecte de població moderna, axò es, sense carácter monumental, dominant el prosaïsme y el raquitisme en los edificis.

El mes important es l'iglesia parroquial, dedicada á Sant Pere, barroca, amb crever y cúpula. La nau, cuberta de mig punt amb llunets y finestres quadrangulars a n-aquets, fa quatre capelles per banda. El crever té a n-el bras esquerre un portal y a n-el dret la capella del Roser, també amb crever y cúpula, de tambor, com la principal. L'ásit o cap de la creu fa dues capelles per banda y se clou amb la forma hemicilíndrica y volta de quart d'esfera. Aquesta iglesia está tota pintada, y dorats els capitells y claus fullatges dels frisos, estríes y vergarons dels rebaxats, que son molts, lo qual li dona un aspecte de pompa y magnificencia que sorprenen y agraden. A la gornisa que roda tota l'iglesia a n-el comensament de les voltes, tengueren el bon acudit de posarli una baranda revengudeta, ara fa l'efecte d'una balconada o trifori, y axí se justifica d'alguna manera la presencia de tal gornisa a n-aquell punt. Per que les gornises axí no siguen una aberració y una atrocidat, no hi ha mes remei que posar-los una baranda per l'estil, y convertirles en balconada. Axí servexen per qualque cosa: de lo contrari no son mes qu'una nosa, un embalum illogich, sense cap ni peus, una vertadera heregía en materia de construcció.

A les petxines de la cúpula major hi ha representats els quatre evangelistes, y, a les de la cúpula del Roser, emblemes bíblichs de Maria la Verge.

El chor está bax del prestiberi, devant l'altar-major. El retaule d'aquest es gòtich modern, reproduint les formes de la tercera època de dita arquitectura, molt inferiors a les de la segona y la primera. Per fer gotich de bon de veres, no basta posar campanarets, pinacles, archs apuntats y frontons: axò no son més que part de la pellofa, no son mes que elements molt secundaris de l'ogival; la sustancia, la lecor, l'ànima, es una altra cosa, mes fonda, mes íntima, que no basta allargar la ma y pegar grapadas per atènyerla.

Els retaules de les capelles de la nau son grech-romans, ben enllestidons y que fan planta, però son magrets. El de la capella de comunió, barroch, ja es mes important. Resulta molt senzill; es just l'enquadrament de la capella de la Mare de Deu a n-el fondo de l'absidiola, que conserva els costats descuberts y forats de fusta tota obratjada y daurada y la compinya está decorada de la metexa manera, y axí brilla adesada y espaiosa y plena de magestat la forma absidal.

Se veu que la gent de Novelda es piadosa y donadora. En la decoració d'aquexa iglesia hi ha gastades d'una quinzena d'anys ensá unes xexanta mil pessetes, tot de llimosnes del poble.

Gràcies especialment a Antoni Rico i a l'autor de l'article del Betània, Brauli Montoya. Que la nostra llengua continue tan viva com ens va mostrar el Mossén Alcover.