dimecres, 21 de març del 2012

Clam de l'heroi

Jo sóc l’enamorat d’un ideal sublim;
Jo sembre les idees entre les multituds;
Prò els febles, temerosos de no arribar al cim,
Resten al meu costat indiferents i muts.
Jo sóc l’enamorat d’un ideal sublim.

Jo vull ànimes fortes i cors reblerts d’amor,
Per a que m’acompanyen en l’espinós camí;
Sofertes en les penes, dures per al dolor,
Ardides en la lluita i orbes en el destí.
Jo vull ànimes fortes i cors reblerts d’amor.

No hi ha una ànima lliure, ni un cor enamorat.
I sóc un incomprés entre la multitud;
En un desert d’esprit em deixen isolat;
Malalts d’idealisme, pobres de joventut!
No hi ha una ànima lliure, ni un cor enamorat.

Clamant pels irredempts he malversat la vida
I ni una sola veu d’amor m’ha aconsolat;
El meu pit mostra oberta la sagnanta ferida
I batega anguniós el meu cor llatzerat.
Clamant pels irredempts he malversat la vida.

Ta màscara, oh ciutat!, m’omplena de dolor;
Et manca arrel i afany i un ver idealisme,
Ni l’odi et fa vibrar ni et fa glatir l’amor,
I sense adreç ni alè camines a l’abisme.
Ta màscara, oh ciutat!, m’omplena de dolor.

Ànima, companyona, fes-me forta la vida!
Jo lluitaré isolat, que és la meua fe,
I em donarà coratge cada nova ferida,
I el dol i les espines del cor m’arrencaré.
Ànima, companyona, fes-me forta la vida!

De Miquel Duran i Tortajada dedicat al poeta Enric Navarro i Borràs

dijous, 2 de febrer del 2012

Mossèn Alcover a Novelda

Hui fa 150 anys va nàixer a Manacor el Mossén Antoni Maria Alcover, autor del famós Diccionari Català-Valencià-Balear on recollia els diferents parlars dels territoris de llengua catalana (o Països Catalans, tant me fa). Molts continuem utilitzant la seua obra, almenys per Internet, gràcies a l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta institució compta amb Brauli Montoya i Abad, conegut novelder autor de l'obra Alacant: la llengua interrompuda. El Consell de Mallorca ha declarat el 2012 l'Any Alcover en homenatge a aquesta important figura de les lletres catalanes. És d'obligada visita l'article de VilaWeb.

I com no, parlem de Novelda, però des del punt de vista d'Alcover. Ell va vindre a la nostra vila a principis de 1901 i va realitzar una vintena d'entrevistes. Dic vila perquè fins l'onze d'octubre de 1901 no li van concedir el títol de ciutat. Antoni Rico, historiador novelder afincat a Girona, recull en el seu llibre Història de Novelda. El passat d'un poble una part d'un article publicat en el Betània núm. 48 de l'any 2000 "Les visites filològiques de Mossén Alcover a Novelda". Ací el tenim:


Dia 20.-Devers les dues de la tarde pren el tren cap a Novelda, aon arriba devers les tres y mitja; fa de veure les persones que li havien recomanades; conversa amb elles sobre'l Diccionari, y estudia el llenguatge d'allà" (...) "Díe 21 a Novelda trobá una bona partida de colaboradors, les persones més visibles d'allá, axò es, el Sr. Rector y dotze capellans mes, tres metges, dos advocats, un farmacéutich y un mestre d'Escola, constituïntme dos de Corresponsals.

També va fer una descripció de l'Església de Sant Pere:

Novelda es una població d'unes 10.000 animes, cap de partit judicial, situada dins d'un païsatge prou pintoresch. Té l'aspecte de població moderna, axò es, sense carácter monumental, dominant el prosaïsme y el raquitisme en los edificis.

El mes important es l'iglesia parroquial, dedicada á Sant Pere, barroca, amb crever y cúpula. La nau, cuberta de mig punt amb llunets y finestres quadrangulars a n-aquets, fa quatre capelles per banda. El crever té a n-el bras esquerre un portal y a n-el dret la capella del Roser, també amb crever y cúpula, de tambor, com la principal. L'ásit o cap de la creu fa dues capelles per banda y se clou amb la forma hemicilíndrica y volta de quart d'esfera. Aquesta iglesia está tota pintada, y dorats els capitells y claus fullatges dels frisos, estríes y vergarons dels rebaxats, que son molts, lo qual li dona un aspecte de pompa y magnificencia que sorprenen y agraden. A la gornisa que roda tota l'iglesia a n-el comensament de les voltes, tengueren el bon acudit de posarli una baranda revengudeta, ara fa l'efecte d'una balconada o trifori, y axí se justifica d'alguna manera la presencia de tal gornisa a n-aquell punt. Per que les gornises axí no siguen una aberració y una atrocidat, no hi ha mes remei que posar-los una baranda per l'estil, y convertirles en balconada. Axí servexen per qualque cosa: de lo contrari no son mes qu'una nosa, un embalum illogich, sense cap ni peus, una vertadera heregía en materia de construcció.

A les petxines de la cúpula major hi ha representats els quatre evangelistes, y, a les de la cúpula del Roser, emblemes bíblichs de Maria la Verge.

El chor está bax del prestiberi, devant l'altar-major. El retaule d'aquest es gòtich modern, reproduint les formes de la tercera època de dita arquitectura, molt inferiors a les de la segona y la primera. Per fer gotich de bon de veres, no basta posar campanarets, pinacles, archs apuntats y frontons: axò no son més que part de la pellofa, no son mes que elements molt secundaris de l'ogival; la sustancia, la lecor, l'ànima, es una altra cosa, mes fonda, mes íntima, que no basta allargar la ma y pegar grapadas per atènyerla.

Els retaules de les capelles de la nau son grech-romans, ben enllestidons y que fan planta, però son magrets. El de la capella de comunió, barroch, ja es mes important. Resulta molt senzill; es just l'enquadrament de la capella de la Mare de Deu a n-el fondo de l'absidiola, que conserva els costats descuberts y forats de fusta tota obratjada y daurada y la compinya está decorada de la metexa manera, y axí brilla adesada y espaiosa y plena de magestat la forma absidal.

Se veu que la gent de Novelda es piadosa y donadora. En la decoració d'aquexa iglesia hi ha gastades d'una quinzena d'anys ensá unes xexanta mil pessetes, tot de llimosnes del poble.

Gràcies especialment a Antoni Rico i a l'autor de l'article del Betània, Brauli Montoya. Que la nostra llengua continue tan viva com ens va mostrar el Mossén Alcover.

dijous, 1 de desembre del 2011

CityMarket Novelda, una #noveldasolidària

Bona nit a tots i totes, aquesta vesprada he enviat un correu a RTVV per que assistisca al Mercat Solidari que el poble de Novelda celebrarà en la Plaça Vella (oficialment Plaça d'Espanya), i faça difusió d'aquesta gran iniciativa arreu del territori valencià. Si voleu col·laborar, podeu enviar el vostre correu a altres mitjans de comunicació o a RTVV també per fer-los pressió. El correu de RTVV és informacio.al.espectador@rtvv.es o multimedia@rtvv.es.

També qui tinga Twitter, podeu participar en la difusió, utilitzant el hashtag (o etiqueta) #noveldasolidària i #noveldasolidaria. Una voltaaquest hashtag el tinguem utilitzat molt de temps afegim en els missatges junt als hashtags anteriors #CitymarketNovelda amb les majúscules, val! Espere que ajudeu!

Ací us deixe la meua carta:

Bona vesprada,

a Novelda este cap de setmana (dissabte i diumenge) es celebrarà un Mercat Solidari en la Plaça d'Espanya, junt a l'Ajuntament. Aquesta iniciativa és d'una ciutadana de Novelda, anomenada Belén Máñez qui va obrir un perfil, Citymarket Novelda, a Facebook per poder organitzar-ho tot. L'Ajuntament, concretament la regidoria de Participació i d'Atenció Ciutadana, estan col·laborant en aquesta activitat. Els beneficis aniran a parar a unes 300 famílies necessitades que té Creu Roja de Novelda en una llista i més que no estan oficialment adscrites. En aquest mercat solidari participa un gran nombre de ciutadans de Novelda, com l'associació d'estudiants universitaris (ANEU), les AMPES dels col·legis del municipi o la banda de música Santa Maria Magdalena que oferirà un concert, entre altres. Per exemple fins el dilluns, si no recorde malament, s'havia aconseguit 1600 euros en la venda d'unes galletes. Hi ha banc d'aliments, de roba, de joguets, etc.

No té precedents en aquesta localitat i serà un ambient molt especial. És per això que m'agradaria que féreu difussió d'aquest mercat solidari en el canal de tot els valencians i valencianes perquè la solidaritat puga aplegar a tot arreu. Poseu-vos en contacte amb l'Ajuntament de Novelda o per Facebook amb qui ha tingut aquesta gran idea.

Més informació en premsa digital i paper local:


Moltes gràcies i salutacions cordials.

Miquel Cremades Alted.

PS: Si heu llegit aquest correu, m'agradaria que fos contestat, simplement per formalitat.

Sigueu feliços!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Els beneficis dels escacs

Castellvi
(Març)

Trobant se Març ab Venus en un temple,
ensemps tenint Marcuri sa presencia,
ordi hun joch de scachs, ab nou exemple:
prenent Raho per Rey sens preheminencia;
la Voluntat per Reyna 'b gran potencia;
los Pensaments per sos Orfils contemple;
Cavalls, Lahors ab dolça eloqüencia;
Rochs son Designs que 'nçenen la membria;
Peons, Serveys pugnant per la victoria.

(...)

Aquest fragment pertany a Escacs d'amor, l'obra poètica cooperativa escrita pels valencians Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Per primera vegada es reproduïa una partida d'escacs amb les regles actuals. És sens dubte una de les grans obres del segle d'Or valencià. Els escacs és joc, és esport, és art i és ciència. També és una eina educativa i integradora.

Jo vaig començar amb un joc d'ordinador Amstrad quan tenia 6 anyets. Vaig aprendre a moure les peces copiant els moviments de l'adversari-màquina, perdia òbviament però en aquell moment era soles un joc que m'agradava. Més tard, vaig continuar jugant amb mon pare i ja no movia per moure, ara feia les jugades per una raó, començava a entendre els moviments.

És en el curs 1998-1999 quan em va vaig apuntar als escacs del meu col·legi, el C.P. Jorge Juan. L'any següent vaig entrar al Club Escacs Novelda i allí continue jugant fins ara. Va haver una època en la qual passava molt de temps analitzant partides o estudiant posicions, obertures i problemes. Era entretingut i divertit però encara era massa jove per entendre que servia més que per a posar-ho en pràctica en la partida.

Escut del Club Escacs Novelda

Durant els anys d'escola i institut vaig participar junt amb els meus companys i companyes en molts torneigs escolars (per equips i individuals), com també amb el Club i alguns locals i provincials individuals. Faig la vista enrere i veig que vam aprendre molts valors com és l'amistat, la lluita i el respecte. Ja no soles és que passem l'estona jugant als escacs, hem arribat a crear vincles entre nosaltres, parlem de la nostra vida diària i ens interessem per la resta. Hi ha un grup humà.
Matx amistós entre jugadors del Club Escacs Novelda i
el Circolo Scacchi Città di Como

Enguany la CAM va organitzar el programa CONVIVÈNCIA a Novelda entre altres muncipis, el qual constava de diverses activitats com "Un Mundo en tu plaza", un LIPDUB, tallers i un Concurs de projectes socials. Nosaltres, a simple vista, poques possibilitats tindríem per al concurs però ens vam posar mans a l'obra. Teníem experiència en la formació i ensenyament d'escacs amb escola pròpia i en col·laboració amb col·legis dels municipi. Va ser una gran oportunitat per aprendre més sobre este esport. Finalment vam aconseguir el segon premi, va servir quedar-se un dissabte fins a les 4 i mitja del matí del diumenge treballant. El primer premi va ser per a l'associació ANESDA, ben merescut.

Entrega de premis del concurs de projectes socials
del programa CONVIVÈNCIA de la CAM

El projecte es titulava El ajedrez como herramienta de integración social intergeneracional (Els escacs com eina de integració social inter-generacional). Estava dirigit a xiquets de 4 a 16 anys i adults, especialment amb aquells que es troben en risc d'exclusió social. L'origen de la idea sorgeix de l'interés que vam detectar en familiars dels xiquets que teníem en l'escola. Molta gent li fa vergonya aprendre a jugar als escacs d'adult. La diferència d'edat no ha de ser un handicap. Al nostre club tenim jugadors de diferents generacions. Tampoc ha de ser un problema l'estat físic o psíquic, el club de l'ONCE d'Alacant és un exemple.

Beneficis em poder trobar els següents:
  1. Es òptim per crear vincles amb persones de diferents cultures i generacions al ser indispensable interactuar amb la resta. L'any passat vam viatjar a la ciutat de Como, Itàlia, on vam tenir una agradable acollida per un club d'allí, el Circolo Scacchi Città di Como.
  2. És competitiu, afavoreix el desenvolupament de la capacitat de lluita en la vida i madura el caràcter.
  3. Imprimeix ètica ja que per a jugar s'han de respectar unes regles.
  4. Afavoreix la presa de decisions, l'organització i la resolució de problemes en la vida diària.
  5. Exercita la memòria, la concentració, la creativitat, la paciència i la perseverança i els hàbits d'estudi, millorant el rendiment escolar.
  6. Fomenta valors com saber compartir, el respecte a la resta, l'enteniment entre distintes generacions, la tolerància i el coneixement mutu.
  7. Pot ser-ne útil per a persones en fases inicials de l'Alzheimer i que tinguen coneixements previs dels escacs i aquelles que tinguen antecedents familiars. Els escacs poden alentir aquesta malaltia.
Potser algun dia puguem fer possible el projecte, potser algun dia puguem comptar amb una assignatura d'Escacs en les escoles. En països de l'Europa de l'Est els escacs han sigut un esport molt valorat fins arribar al punt de ser en assignatura escolar (optativa o obligatòria). Leontxo García, famós periodista d'escacs, va participar en un programa de RNE al respecte, el podeu sentir ací:

Si voleu posar-vos en contacte amb nosaltres el nostre correu és clubescacsnovelda@hotmail.es i tenim també blog i pàgina al Facebook.

Aquest article va dedicat a aquells i aquelles que estimen els escacs i que han fet estimar-lo a altres persones, gràcies.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Un article juvenil

Ha passat més d'un mes des de l'últim article. Sent com els estudis absorbeixen gran part del meu temps i no em puc dedicar massa a este blog, cosa que em va passar amb l'anterior i per això el vaig deixar. A mi no em dóna de menjar però és una manera de queixar-me, de dir el que pense sobre l'actualitat. I això m'agrada i per això intentaré continuant amb aquest.

Pensava fer un article trist, frustrant, si més no l'article anava a titolar-se "Un article frustrat". La política local va en picat des del punt de vista democràtic. El govern municipal va a matar a l'oposició que no necessita ajuda, ja ho fa ella soleta. Salvador Martínez ja s'ha anat i els substituirà son germà. En els plenaris la senyora alcaldessa crida a l'ordre als representants socialistes, mentrestant Rafa Sáez fa el seu gran paper de manipulador, ehem, vull dir de comunicador. Armando Esteve va perdent força perquè el seu discurs s'esta acabant, haurà de renovar-se. I el Bloc, fora de l'activitat municipal, de joc i de lloc. Espere que es posen les piles, confie especialment en la sabia jove com Vicent López o Carles Sala. Compromís a nivell nacional s'està enfortint, accepta dins a Equo i dona una imatge jove i il·lusionant amb els seus candidats. Però ja en parlaré.

Però no tot és de color gris. Els estudiants novelders podem estar contents. ANEU va rebre un primer terç (36.666 €) del que se li devia en el conveni per al Curs 2009-2010. El govern anterior no va ser totalment sincer amb nosaltres. Esperem que poc a poc es vaja solucionant. Prompte ens hauran d'avisar per fer la reunió. És d'agrair el treball i esforç de l'anterior i l'actual Junta directiva. Ho faran bé, segur.

També vull agrair les formes del nou regidor de Joventut i Medi Ambient, José Miguel López, i la seua dedicació. En Medi Ambient, cal destacar l'excel·lent iniciativa de la Setmana Europea de la Mobilitat amb peatonalitzar els accessos als col·legis a l'hora i eixida dels mateixos per part dels alumnes. Molta gent ho ha criticat, però. Ha sigut valent, però desitjaria que no es quedara en això simplement i que no siga un dia. Cal fer adaptar-se a la gent poc a poc i costa però eixa és la tasca de José Miguel. No seria descabellat peatonalitzar els accessos durant tot l'any en eixa xicoteta estona del dia. Cal reunir-se amb els Consells Escolars i AMPES. Hem de fer entre tots una Novelda més saludable i menys contaminant. L'apartat de joventut l'està treballant bé, hui ha presentat els nous tallers del Casal:


Tallers de ball, cuina, bateria, informàtica, massatge, monòlegs, etc. El que menys m'ha agradat, clar està, és el de "Cajón flamenco". En qualsevol cas, està fent un bon treball i m'alegra especialment vore els cartells en valencià, cosa que en altres regidories costa de vore.

I no deixem la Joventut, un grup de joves, amics i amants de la fotografia han creat una nova associació al municipi de Novelda, l'Asociación Fotográfica de Novelda. Per ara són pocs socis però esperem que s'apunten més i que tinguem moviment al poble. Van fer la presentació fa unes setmanes en el Casal i s'espera moltes coses d'ells. Faran cursos molt interessants. Els desitge molta sort en esta aventura.


divendres, 9 de setembre del 2011

Manuel Sanchis Guarner

Un dia com hui fa 100 anys nasqué Manuel Sanchis Guarner, signant de les Normes de Castelló, coredactor del Diccionari Català-Valencià-Balear, fundador de l'Institut de Filologia Valenciana, Doctor en Filosofia i Lletres i Llicenciat en Dret. Les nostres Universitats li reten enguany el seu homenatge. Jo el voldria recordar des del punt de vista d'un escriptor proper al meu poble, un novelder, un excel·lent filòleg i expert en la sociolingüística de les nostres comarques, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Si més no va publicar 'Alacant: la llengua interrompuda', un magnífic treball realitzat per l'autor on s'estudia la situació del valencià en esta ciutat, el qual és molt recomanable per saber quines són algunes de les raons. La llengua no passava de pares a fills. Us deixe amb la lectura del text de Brauli Montoya:

És un honor per a mi que el professor Antoni Ferrando m'haja invitar a participar en aquest volum en memòria de Manuel Sanchis Guarner fet a base de "treballs de persones que van tenir relació de col·laboració o d'amistat amb l'homenatjat". Hauria de començar dient que vaig conèixer Manuel Sanchis Guarner d'una manera providencial, ja que, només mig mes després, el mestre de tots els filòlegs valencians moria a València. Emperò, també he de dir que el nostre no va ser cap encontre casual sinó que va tenir lloc amb motiu d'un acte acadèmic en què tant ell com jo n'érem part fonamental. Es tractava de la lectura de la meua tesi de llicenciatura i Sanchis Guarner presidia el tribunal que l'havia de jutjar. L'acte va tenir lloc a aleshores encara jove Universitat d'Alacant el 2 de desembre de 1981, ara fa quinze anys.

El dia anterior a la lectura, el primer de desembre d'aquell any, al vespre, vaig ser jo qui va anar a rebre'l a l'estació de ferrocarril d'Elda-Petrer. Potser no era allò més convenient que l'anàs a esperar el recent llicenciat que havia de ser jutjat per ell mateix al dia següent, però en aquell temps, quan encara els departaments de filologia catalana a les universitats valencianes eren "virtuals" i la nostra llengua era absent dels currícula escolars, els "quatre gats" que érem en "això del valencià", segons l'expressió popular dels mateixos valencians, ens havíem de repartir la feina entre tots. A part d'això, el corrent de complicitat que fluïa entre els iniciats en la causa valencianista -amb més motiu si havíem optat per una professionalització en l'ensenyament de la llengua- ens feia passar per damunt d'aquests convencionalismes a l'espera d'uns temps que esperàvem de normalitat acadèmica.

Aquella nit Sanchis Guarner va sopar a ma casa, a Novelda. Imagineu quin honor per a un jove valencianista de poble, llicenciat en Filologia Catalana, amb 25 anys, acabat de casar, rebre a sa casa un pròcer de la valenciania i filòleg eminent del català! Quina satisfacció, poder-lo atendre i, sobretot, poder invitar els amics i companys de Novelda -oh, vanitat- perquè vingueren a admirar el personatge que jo m'havia portat a casa! La conversa va fluir d'una manera didàctica, com no podia ser d'altra manera, dels llavis d'aquell honorable professor de la capital que s'havia fet un lloguet entre les seues innombrables ocupacions per a passar una vetlada amb nosaltres.

Al matí següent vam partir cap a Alacant. Primer vam acudir al despatx d'un alt càrrec d'una caixa d'estalvis per a qui jo treballava en aquell moment. Sanchis Guarner hi anava a demanar-li una major atenció i dedicació de l'obra social que dirigia envers la nostra cultura. Després ja vam poder fer cap a la Universitat; allà ens esperaven els professors Lluís Alpera i Francesc Gimeno, codirectors de la tesina objecte de lectura i conspicus representants de la llengua catalana en el jove centre universitari alacantí. Cal dir que l'acte acadèmic no va transcórrer amb la normalitat habitual en aquests casos, ja que la sala estava plena de gom a gom. L'excepcionalitat que constituïa la lectura d'una tesi en català va atraure un públic divers i "almogàver", no solament interessat per la lingüística, on no va faltar, fins i tot, algun periodista. Sanchis Guarner no va defraudar els assistents, als qui va obsequiar, a més de les seues intervencions en la lectura de la tesi, amb una conferència sobre "Els problemes lingüístics del País Valencià durant el Barroc".

Acabat tot el protocol acadèmic i passats ja els nervis de rigor en aquestes situacions per la meua part, vam endreçar la carretera d'Agost a la recerca i captura de la gastronomia local, amb sorpresa per part de Sanchis Guarner, qui ens va expressar que ell suposava que, com a molt, aniríem a fer-nos un vermut. Els gaspatxos manxecs, un plat fet tradició i millorat molt a les terres alacantines, van acompanyar la nostra taula, on no va faltar la visita del canterer i il·lustre valencianista agostenc Emili Boix, qui, com havien fet els novelders el dia anterior, no va perdre l'ocasió de departir uns moments amb el mestre. Faltant ja poc temps per al tren de tornada a València, de bell nou vaig acompanyar Sanchis Guarner a l'estació d'Elda-Petrer, on, per poc, no perd el tren, entusiasmat com estava contant-me les excel·lències d'un llibre que acabava d'aparèixer.

Al cap de quinze dies d'allò, una amiga d'Acció Cultural em telefonava a primera hora del matí a la Caixa per a comunicar-me que el nostre admirat mestre acabava de faltar la nit anterior. La tristor em va deixar trasbalsat per uns dies; després em vaig consolar pensant que, almenys, pobre de mi, l'havia pogut conèixer uns dies abans del seu traspàs. Sempre que llegira una cosa seua me'n recordaria del seu tracte amable, la seua veu sense estridències, didàctica i respectuosa amb tothom, inclosos els enemics declarats.

Ara, quinze anys després, el recorde des de Mallorca estant, on m'han portat circumstàncies diferents, en la forma, a les que el van fer venir, a ell, ací, però semblants en el fons. Per això, al corrent de simpatia que em lliga a la seua personalitat pel moment i la situació en què el vaig conèixer, s'afig ara el fet de ser un altre valencià que, com ell, viu i exerceix la seua professió en aquesta -realment bella- illa de la Mediterrània catalanoparlant, amb el cor partit entre els mallorquins que m'han acollit i el País Valencià que mai no oblide.

Aquest text és un extracte de l'obra 'Manuel Sanchis Guarner: el compromís cívic d'un filòleg' d'Antoni Ferrando i Francesc Pérez Moragon, editat l'any 1998. Podeu seguir els homenatges a Manuel Sanchis Guarner pel Twitter amb l'etiqueta #SanchisGuarner100.