Ahir, a poqueta nit em vaig decidir per esbandir-me la bufa (o desemboirar-me)... eixir de casa, 'vamos'. Feia frescoreta i l'oratge animava a passejar. No entenc les persones que no els agrada i prefereixen la calor, com la del diumenge? Però ahir era diferent. Pel carrer Emilio Castelar em vaig encontrar amb ma germana i una amiga i com em veia soles, em va preguntar "On vas?" "Per ahí, no sé" "Però tu soles?" "Mmm, sí, els amics no ixen. Ale adéu.". Em vaig anar ben content. Potser siga un xic estrany però m'estime el meu poble. I a voltes estar soles et dona sensació de tranquil·litat i seguretat que a voltes necessites. L'any passat quan estava d'exàmens sempre eixia una horeta per ahí per desemboirar-me.
M'agrada passejar pels carrers del meu poble, en cada cantó espere una nova aventura, noves gents, nous sons, noves olors... Ai, les olors! Recorde l'olor a espècies que feia quan passava pel carrer santa Rosalia o l'Assenet o també quan passejava pels carrers del Sagrat Cor! O quan passava pel carrer la Font i olorava els dinars (putxero, arròs...)! Moltes voltes he somniat amb el carrers de Novelda ambientats cadascun d'una olor característica... I les seues gents que a poqueta nit ixen al carrer? Trauen la seua cadireta i xarren i els xiquets juguen a la pilota o a la bicicleta. Sembla que viatge al passat. Oh, veig un pare jugant amb una Nintendo! M'equivocava! Quan els veig em fa ganes de sentar-me a escoltar les seues històries. Són els nostres carrers de tota la vida, aquells que sobreviuen al temps.
Com deia, estava passejant per Novelda ahir a poqueta nit. Carrer santa Inés, carrer Menéndez Pelayo, carrer la Font, carrer de la Tradició, plaça de la santa Creu, carrer de Jaume I el Conqueridor, carrer Major, plaça Vella, carrer sant Isidre, plaça de sant Vicent, Gran Capitan, plaça de la Magdalena, Ruperto Chapí, Mesón... Sí, reconec que m'agraden els carrers més antics del nostre poble, aquells on se sent la nostra història i la nostra identitat. No són poques les voltes que he passejat fent el mateix recorregut o passant pels mateixos carrers. Ahí respire Novelderies.
Fa uns mesos, en aquest curs acadèmic que ha acabat, ens van encomanar fer un treball sobre l'assignatura de Servicis Urbans. Pense que voler el millor del meu poble és igual per a qualsevol universitari. Per tant em vaig decidir per fer-lo sobre Novelda i les seues persones. Ara que tantes discussions hi ha entre cotxes, persones i bicicletes, podrien anar al campus de la Universitat d'Alacant per vore com és la vida allà. Els cotxes no passen pel mig de cap lloc, peguen la volta a tot el Campus. I tot el campus és per als estudiants com a vianants i ciclistes. Quan passege pels carrers antics de Novelda i veig un cotxe, ho trobe com una invasió al benestar, una ocupació de l'oxigen que respirem i tros de la nostra Novelda que es perd. I si jo passe per eixos carrers en algun vehicle motoritzat, em sent com opressor. Estes zones haurien de ser de pau i tranquil·litat per que els seus veïns les puguen gaudir. Per tant, al meu treball vaig tractar una possible peatonalització i adequació en el centre antic del nostre poble.
I recordeu, estimeu Novelda. Bones festes a tots i totes!!
